Els jardins verticals, també anomenats parets verdes o murs vegetals, són una tendència en jardineria.
S’utilitzen des de fa anys per integrar espais verds a les zones urbanes, entre altres usos. Es tracta de vestir les parets amb plantes de manera vertical i es fan servir tant en exteriors com en interiors que estiguin en contacte amb l’aire. Sovint, solen portar integrat un sistema de regatge.
Els jardins verticals i el medi ambient
A banda de millorar estèticament les façanes dels edificis, també són beneficiosos per al medi ambient. Això es deu al fet que contribueixen a millorar el microclima urbà, millorant la qualitat de vida de la ciutat/ població. També ajuden a reduir la temperatura (actuen com aïllants, tant tèrmics com acústics) i, al contrari del que pot semblar, no atrauen insectes. A més a més, ajuden a purificar l’aire, entre molts altres beneficis.
Les plantes més adequades per als jardins verticals
Les plantes més utilitzades per a aquests usos són les enfiladisses, atès que són de ràpid creixement i per la seva tendència a enfilar-se i enredar-se a qualsevol superfície. Aquestes són l’heura, la buguenvíl·lea, el gessamí enfiladís, entre moltes altres. Però no són les úniques plantes que s’usen als jardins verticals. De fet, no hi ha plantes aptes o no aptes per aquest tipus de jardí, donat que el que s’ha de tenir en compte són els factors que acompanyen el mur vegetal. Les característiques que s’han de valorar a l’hora d’escollir les plantes són la ubicació de la paret (si és interior o exterior) o les hores de sol o ombra que hi toquen.
Origen i història
Moltes fonts situen l’origen dels jardins verticals –tal com els coneixem ara– a finals de la dècada dels 80, de la mà de l’arquitecte i botànic francès, Patrick Blanc. Tot i que la seva història es remunta molt més enllà i es fa referència als Jardins penjats de Babilònia com a primer exemple d’aquest concepte. Però com comentàvem al principi, el més gran impulsor del moviment actual dels murs vegetals va ser Blanc, juntament amb Stanley Hart White. Ell no va ser l’inventor, però sí qui va estendre la tendència internacionalment, construint parets verdes a ciutats com París, Berlín, Nova York, Honk Kong, entre altres indrets d’arreu. També fou qui va crear el primer jardí vertical a Espanya, l’any 2007, a la seu del CaixaForum Madrid ubicada a l’antiga Central Elèctrica del Mediodía, construït amb 18.000 plantes de 250 espècies diferents. Actualment, el jardí vertical més gran del món està a Colòmbia (edifici Santalaia) i ocupa més de 3.100 metres quadrats i està realitzat amb 115.000 plantes.
Característiques
Les principals característiques dels jardins verticals són els beneficis que aporten, tant en matèria mediambiental (com ja hem comentat) com en funcionalitat. Cal tenir en compte el gran impacte visual que aporten a la societat. Això pot ajudar a conscienciar a la població dels beneficis dels espais verds, la cura del medi ambient, etc.
A més a més, perquè el nostre jardí vertical sigui tot un èxit, cal tenir en compte algunes característiques, com el tipus de substrat que utilitzarem, les plantes escollides, o altres factors que hem comentat anteriorment.
Si has llegit aquest article i estàs pensant que un jardí vertical és l’opció més adequada per a vestir el teu habitatge o empresa, no dubtis a contactar amb nosaltres i demanar-nos informació. A Punt Verd estem especialitzats en el disseny, la construcció i el manteniment de jardins verticals.
