Skip to content

ACTUALITAT

Els 5 arbres més habituals als jardins particulars

Quins arbres són els més demandats als jardins construïts per l’equip de Punt Verd?

Quan s’està treballant el disseny d’un jardí, cal tenir molt en compte que tots els elements que el conformen (els arbres, les plantes, etc.) estiguin i convisquin en harmonia. A més, a l’hora d’escollir aquests elements, s’han de valorar altres factors com el clima, la llum solar i l’ombra i la mida de l’espai. Atès que els arbres són una part protagonista dels jardins particulars, en aquest article us parlarem de les 5 espècies més habituals que podem trobar als jardins que projectem.

QUERCUS ILEX

Es tracta d’un dels arbres més representatius de la península Ibèrica. També se’l coneix amb el nom d’alzina i és de tipus monoic i de la família de les fagàcies. Té una capçada força ampla, densa i arrodonida, amb fulles de color ver fosc d’una grandària de 3 a 7 cm. El seu fruit és l’aglà i l’alçada va d’entre els 5 i els 20 metres.

MAGNÒLIA GRANDIFLORA

De la família de les magnoliàcies, aquest arbre rep el seu nom en honor al botànic Pierre Magnol. De creixement lent i fulla perenne, amb flor gran (fins a 20 cm) i espectacular de color crema que floreix entre els mesos de maig i juliol. És un dels arbres més escollits per als jardins particulars per la seva gran bellesa.

MORUS ALBA FRUITLESS

Es distingeix de la resta de moreres perquè no produeix fruits (Fruitless) i, per tant, no embruta el jardí. Es tracte d’un arbre de fulla caduca i de forma arrodonida que arriba a alçades d’entre 7 i 15 m. Té una bona resistència i tolerància a les altes temperatures i és ideal per proporcionar al jardí estones d’ombra durant l’estiu.

LIQUIDAMBAR

Arbre de gran bellesa per la seva alçada (entre 25 i 40 m) i les seves fulles palmellades de color rogenc a la tardor, color que pot variar segons l’espècie. És de tipus caducifoli i de flor petita tipus raïm. Rep aquest nom per la resina que produeix de color ambre. D’entre les varietats més conegudes hi trobem la styraciflua, acalycina, orientalis i formosa.

PICEA

Semblant a l’avet per la seva forma, es distingeix d’aquest per la disposició verticil·lada de les seves branques, les fulles punxegudes i les pinyes més primes penjades a l’extrem de les branques superiors. És un arbre perennifoli amb unes 35 espècies diferents i de gran talla (entre els 40 i els 95 metres d’alçada).